La ciutat llunyana

La guerra civil era aprop i veia com la seva ciutat queia en mans de la dictaura de Franco, a la terra li demana que aguanti, que vindrà un temps millor. Realment no parla d'una ciutat en concret sinó de les ciutats de Catalunya en global.

Vinyes verdes

Els versos en que es personifica les vinyes són les següents:

• sou més fines que la userda.
• cap al mar vincleu el cos.
• Vinyes que dieu adéu.
• Feu-nos sempre companyia.

L'autor està molt trist ja que és exiliat a França i sént enyorança pel mediterrani, on predomina el color verd de la fauna mediterrània. A més sént tristor de la seva enyorada pàtria i tristesa, així que el verd esperança és tot el que li queda, la esperança de tornar a Catalunya.

El noucentisme, modernisme i Eugeni Ors

El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. Es diferencia al modernisme és que el modernisme és que el modernisme es caracteritzava per la seva actitut anticonformista enfront la burguesia, criticaven a la realitat quotidiana, busquen la bellesa i el més important proclama la individualitat. Però el noucentisme només combat en el camp de la política. Eugeni Ors va trencar amb els llaços modernistes degut principalment a la individualitat que aquests proclamaven sinó que el que pretenia era debatir temes polítics i artístics.

La vaca suïssa

Entre el poema de la vaca suïssa i la vaca cega hi ha moltes diferències, la vaca suïssa no és trista i amb por, sinó que encara que també es troba malament emprén coratge i és capaç d'anar endavant mentre que la vaca cega anirà per la vida vacil·lant i dubtant. Encara que també hi ha semblances, que totes dues han sigut ferides d'alguna manera, però la manera d'afrontar-ho no tenen res a veure una de l'altra.

La vaca cega

La tragèdia de la vaca es que és cega, degut a la pedra que li va llançar un patge i li va buidar un ull i l'altre s'ho va deixar com un tel, i és per això que no pot veure gairebé bé i no pot fer les coses que feia abans i ara és ple de dubtes. A més es podria dir que l'autor Joan Maragall es sent identificat amb la vaca cega, perquè es sent ferit i ple de dubtes.
Aquest poema trata de introduir un canvi a la societat (capitalista i que no es fa responsable dels problemes de la societat) mitjançant la seva literatura.

El modernisme

• El terme Modernisme pot referir-se: a un moviment artístic que es va desenvolupar durant el final del segle XIX i la primera cambra del segle XX, es va estendre a altres parts d'Europa.
• Una de les mes importants i influents corrents literàries coneguda com Modernisme, que va ocupar un lloc molt important fins el segle XIX i principis del XX. Aquest corrent va ser un resultat diversos pensaments nous i presos d'anteriors pensaments literaris com per ex: el Romanticisme.
• El modernisme parla de temes exòtics i indigenistas, però amb el temps es va anar fent cada vegada més depurat, va arribar a expressions de gran purisme líric i van recórrer a una renovació formal i estilística.

Literatura Modernista

• Rubén Darío va publicar El llibre Blau.
• Manuel Machado, va escriure l'obra d'Alma.
• Victor Català va redactar El llibre nou.
• Joan Maragall, un dels poemes més importants va ser La vaca cega.

L'art Modernista

• John Ruskin Britànic, va destacar a l'art. Encara que va escriure més de 250 obres. El seu primer text va ser Pintores modernos.
• William Morris de procedència Anglesa va escriure The Defence of Guinevere, and other Poems.
• Gaudí una de les seves gran obres (encara inacabada) La sagrada família.

Escultura Modernista

• Els germans Venanci i Agapit Vallmitjana van crear les estatues dels evangelistas per a la Esglèsia de Sant Just de Barcelona.
• Domènech montaner va fer el Palau de la música Catalana.

L'Escola Mallorquina

L'escola Mallorquina és el nom que es va donar als poetes mallorquins a la primera meitat del S.XX i els primers anys de la postguerra. La poesia d'aquest moviment està vinculada a les obres gregues i llatines.
Els autors de l'escola Malloquirna es carateritzen pel fet d'ésser conservadors de l'idioma, catòlics, tradicionals, monotemàtics (només parlen de les I.Balears) i nacionalistes mallorquins independent del Principat. És per aquestes caracteritzacions que també s'apropen al noucentrisme.
Els autors més representatius van ser Joan Alcover i Maspons.

Jacint Verdaguer: Vora la mar

El poema tracta de diversos temes:

• La contemplació del paisatge com instrument per enetendre's un mateix. Això es pot observar a les tres primeres estrofes, quan puja al cim i veu com tot l'aixafa, i es dona compte que els seus sommis són morts .
• L'evocació del passat i l'incertesa del futur.
  Es veu més notòriament a la cinquena estrofa com recorda el passat, quan era un infant i jugava amb joguines, i en canvi ara escriu poemes.
  I a la sisena estrofa menciona un vaixell que s'ensorra i aquí és quan es veu implícitament l'incertesa del futur (aquest vaixell no savia que s'aniria a ensorrar). A més a més es pot veure que a la setena estrofa para de com les ones venen i se'n van, però no sap que volen, una altre cop, es pot sentir la incertesa.
• La caducitat del temps. Es comença a veure al vers 33 quan fa un pregunta retòria: què voldran? i més endavant contesta dient que algun dia rodarà al fons amb el temps (però no massa endavant, perquè no vivim per sempre)

Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins

Paraules en valencià: teuladins, enxica, oir, sa , los, xiscladissa, sos, brins, destres, joca, horts, sa, cantúria, teuladins, mas i gojar .

La Renaixença

Després d'un període de tres segles sense cap moviment literari important, va sorgir la Reinaxença. Va ser fomentada degut a la decadència que va patir la literatura catalana després del Romanticisme.

Es considera que va començar a partir del poema d'Aribau "La pàtria". Hem de remarcar els autors i autores més importants d'aquest moviment com per exemple Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Emili Vilanova, Narcís Oller, Francesc Pelagi Briz o Josep Pin.

Aquesta es caracteritzava per ser una literatura seriosa i d 'arrel romàntica, es pot observar que hi ha un catalanisme per la llengua molt fort. Va fomentar reivindicació i liberació.

S'ha assenyalar que al 1859 es va fundar els Jocs Florals, concurs cultural molt reconegut, també a nivell nacional. A més a més es van crear noves revistes per a la divulgar les obres de la Reinaixença, com per expemple La Renaixensa, Lo Gay Saber, El Calendari Català, La Ilustració Catalana,etc.

Per tant es considera la Reinaixença com un període amb molta vitalitat.

"A una hermosa dama" de Francesc Vicenç

A aquest poema es pot observar només llegint el títol que la dona que estima té el color negre. A més compara el seu cabell amb l'atzabeja que és un mineral com el carbó negre . S'ha de destacar que per a ell el cabell de la seva estimada és tant bonic que fins l'or el té enveja. Francesc Vicenç pot observar com a espectador la seva pell blanca com la neu. I confòn la mà de la seva estimada amb un pinta perquè blanqueja com el marfil.

Es pot dir que el prototip de dona que es tenia a la edat moderna és molt diferent al d'ara. A aquesta època importaba veure a la dona, com una concepció única, delicada i dolça encara que mai es dirigien a ella personalment cara a cara. En canvi ara dia es pot dir que una dona a d'ésser perfecte, rossa amb els ulls blaus i el típic 90-60-90.

Presoner (Desert d'amics, de béns e de senyor)

Els versos de solitud és el primer vers, encara que fins ventura és l'ampliació d'aquesta tristor.

Des de el vers que comença (Eu hai...) fins que acava la segona estrofa (fons a companyia) parla sobre els lligams que té amb el seu senyor i la fidelitat que li ha de donar.

En canvi a la tercera estrofa des de el vers que comença dient (Tots aquests mals...) fins el final de la poesia expressa que no ha de deixar que la tristor i la solitud li guanyin sinó que ha de ser fort i superar-ho.

Així com cell qui...

El poeta d'aquest poema és d'Ausiàs March parla sobre el que sént de la seva estimada i el què fara ara que és ferit.

Es veu al fil de la mort, moribund i desesperat per tenir l'amor d'aquesta dona. És per això que conclou dient que criticarà a la dona a la que tant vol per provocar en ell tant de dolor, a més a més diu que predicarà l'orgull tant gran que té.

Literatura Antologia Poetica. Guillem de Berguedà

El sirventès és un tipus de poesia d'estil trobadoresc, és a dir que va acompanyat de música. El més característic és el seu contingut i temàtica. Aquests poemes tracten sobre la moral, política i crítica que defensa l'autor mitjançant aquest estil trobadoresc.

Al poema "Cançoneta lleu i plana" de Guillem de Berguedà utilitza el sirventès per a ridiculitzar al marqués Ponç de Matamala. Per això fa servir un to de burla amb la finalitat de que la gent ho recordi creant polèmica envers aquest poema.

A aquesta poesia Guillem de Berguedà li atribueix els següents defectes i vicis:

• Acusa al Marqués d'ésser un mentider i traïdor.
• Insinua la seva homosexualitat.
• Es riu del seu físic (de les seves dents i els seus braços)

Ramon Llul

Ramon Llul va escriure novel·les i poesia vinculada a Déu malgrat que el Crist crucifixat se li va aparèixer cinc vegades. Arran això va deixar la família, les riqueses i la seva vida a un costat. Deuria escriure per a convèncer als infidels musulmans, jueus i tàrtars a la fe cristiana, això es veu reflexat a la seva poesia en la que planteja a la presenta a la verge maria amb la seva percepció. A la seva literatura se li asigna varies etapes.

La primera l'etapa preart es basava en lògica en vers. La literatura de la segona etapa està estructurada amb múltiples de quatre. Per a més tard canviar-ho a tres, anomenada etapa ternària. Malgrat això la última etapa cridada postpart deixa de banda la poesia per a centrar-se en la filosofia i com sempre la teologia.

Però ell no veia la seva literatura com a literatura sinó com una doctrina. Encara que es planteja una qüestió molt important per a ell: La reforma de la Cristiandat. Amb innovacions d'aquell moment com ara la renúncia dels bisbes de les sever riqueses o sobre els burguesos, etc. I proposa una nova idea: apropar-se a Crist mitjançant la pobresa.

Va escriure algunes obres en les que els personatges criticaven sense tenir en compte la posició social i les seves riqueses, això era criticat per les persones d'aquesta època perquè aquesta mentalitat de rebutjar les seves riqueses. Al veure aquest comportament es sentia decepcionat", això es veu reflexat en una obra en la qual parla amb un ermità.

L'objectiu de la seva literatura no era crear bellessa sinó convèncer de les seves idees sobre Déu i lluitar d'una manera dialogada als infidels de la cristiandat.