A aquest poema es pot observar només llegint el títol que la dona que estima té el color negre. A més compara el seu cabell amb l'atzabeja que és un mineral com el carbó negre . S'ha de destacar que per a ell el cabell de la seva estimada és tant bonic que fins l'or el té enveja. Francesc Vicenç pot observar com a espectador la seva pell blanca com la neu. I confòn la mà de la seva estimada amb un pinta perquè blanqueja com el marfil.
Es pot dir que el prototip de dona que es tenia a la edat moderna és molt diferent al d'ara. A aquesta època importaba veure a la dona, com una concepció única, delicada i dolça encara que mai es dirigien a ella personalment cara a cara. En canvi ara dia es pot dir que una dona a d'ésser perfecte, rossa amb els ulls blaus i el típic 90-60-90.
1 comentario:
Suposo que quan dius "té el color negre" et refereixes als cabells, oi? De tota manera, la teva resposta és ben correcta. Has entés perfectament el que et demanava. Continua així!
Publicar un comentario