Els versos de solitud és el primer vers, encara que fins ventura és l'ampliació d'aquesta tristor.
Des de el vers que comença (Eu hai...) fins que acava la segona estrofa (fons a companyia) parla sobre els lligams que té amb el seu senyor i la fidelitat que li ha de donar.
En canvi a la tercera estrofa des de el vers que comença dient (Tots aquests mals...) fins el final de la poesia expressa que no ha de deixar que la tristor i la solitud li guanyin sinó que ha de ser fort i superar-ho.
1 comentario:
Tens raó quan dius que el primer vers expressa la solitud del protagonista, però hi ha versos molt concrets que també ho posen de manifest (no tota l'estrofa, hi ha uns versos determinats amb aquesta funció):
“lluny de tot bé, fart d'enuig i de tristor", "ara el meu cor la tristesa fretura","estic a bon punt de morir de trist", “no veig ningú que de mi tingui cura”.
En canvi, els lligams que té amb el seu senyor -el rei Alfons el Magnànim- , es posen de manifest als versos:
"pel meu senyor aq ui de cor servia", "el bon liberal que m'ajuda tan gentilment a banda", "ell em traurà, car ell és és qui em comanda", "rei virtuós, senyor meu natural".
Lorena, si em permets un consell, hauries d'utilitzar la versió adaptada per analitzar el poema, ja que la versió original és més complexa d'entendre i pot donar lloc a confusions en la comprensió del poema. A l'Antologia hi ha molt bones adaptacions. Podeu fotocopiar els poemes adaptats i ja està.
Tens un 5. Espero que el meu consell serveixi per elevar aquesta puntuació, ja saps que no és una nota pròpia de tu. Ànims!
Publicar un comentario