El teatre, el cinema i la televisió a la societat actual

Des de les primeres grans civilitazions s’ha buscat algun entreteniment per a l’oci. És per això que la primera gran civilització que va buscar un recurs per a les estones lliures van ser els grecs i romans. Aquests van edificar teatres, colisseus, circs, etc, per a poder passar l'estona. Però després de la caiguda de l’imperi Romà aquesta costum va caure en desgràcia. Encara que afortunadament més endavant va resorgir el teatre, a la edad mitja. Però va seguir una evolució, al principi només era teatre, però més endavant Mozart va fer una aposta arriscada, va provar a barrejar el teatre i la música, que va resultar ser un gran èxit.
Però a aquesta època només podia accedir a aquests privilegis la burguesia. Això va seguir així fins a la meitat del segle XX aproximadament, encara que els obrers només podien permitir-se anar al cinema.
Però hem de destacar que actualment l’anar al teatre ha caigut en desgràcia ja que preferim quedar-nos en casa i ser més còmode, per no gastar diners o simplement anar al cinema. I és que no hi ha cap actor ni actriu que es digni a fer teatre només perquè guanyen més diners fent una pel·lícula que representant una obra de teatre. A més a més no es promociona tant el teatre com el cinema, per exemple a la televisió sempre surten anuncis de les noves pel·licules que hi ha la taquilla, però no es veu mai (o gairebé mai) un anunci que faci publicitat de cap obra de teatre.
Amb això he de concloure dient que la televisó exerceix una gran influència sobre nosaltres, que comprem i fem el que ens diuen, i que encara que no ens donen compte hi ha missatges amagats. A més a més criticar l'actitud de preferir veure una pel·lícule feta amb l'unica finalitat de guanyar diners, en lloc de veure una obra de teatre “amb lògica”. És per això que penso que les persones que promocionen aquest tipus de coses les considero uns/unes venuts/venudes.